diumenge, 11 de novembre del 2007

UNA DE "BESSONS" (Trencament fibril·lar).

Ahir dissabte un matí fresc i uns bons plantejaments anímics donaven ales a unes expectatives que es veurien deturades per un avís. A pet d'ones patia una estrebada de bessons que m'havia de canviar qualsevol previsió del dissabte.
Adolorit intento vestir-me i aprofito el cafè amb llet habitual com a descans. Però, tant se val. El dolor persisteix i el muscle segueix tibant. Poc a poc enfilo el camí cap a casa sabent que em caldrà el triple de temps del que acostumo.
Quan arribo a casa em toca fer triscar la canalla: cal endreçar algunes coses, hauríem de fer una mica de neteja... tot per que avui ens duen la rentadora nova. Hem passat una setmana sense rentar i la roba s'acumula. A vegades no ens adonem de la nostra dependència envers certs electrodomèstics.
A partir d'aquí res més. Decideixo anar al dispensari per que em revisi el camal. Doctora atent, amable i potser, fins i tot, per què no, encantadora. De totes maneres ja estic ocupat ... amb el meu bessó. M'envia a urgències.
Dues hores d'espera. Visita. Sense complicacions. Tan sols cal reposar. Paciència.
Bé, res més.
(Aquesta anècdota em serveix per anar prenent posició redactora en aquest espai que encara no he definit com vull que sigui).

dissabte, 10 de novembre del 2007

Mitjons "TAPIESsistes"


Una altra mostra del meu pas pel Taller de Gravat 1996.
P/A d'un Gravat Experimental de Tècnica Mixta,
Els elements tintats són una composició de mitjons encolats i trossos de sabata.

Albada de setembre (2007)


La meva millor manera de començar els dies és presenciant la sortida del sol.
M'agrada sentir l'escalf dels primers ratjos que em conviden a prendre part.

La Pollancreda (Un matí d'abril del 2007)

R
Més imatges que m'acompanyen en aquests moments.
Les tenia pendents de publicar i avui crec que tocava.

divendres, 9 de novembre del 2007

RECORDANT-VOS (Inmemoriam)


Una flor ... per tots aquells que ens deixen i ens recorden els que ja fa temps vàren
deixar-nos ... i qui sap si també per tots nosaltres ... com un gest ple de timidesa.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Un dissabte particular

07:14 M'alço del llit. Vaig al lavabo. Entro a la cuina i escalfo aigua pel tè en dejuni. Rento els plats d'ahir al vespre. Em prenc el litre de tè (cinc gots beguts un darrera l'altre). Preparo la rentadora i poso part de la roba estesa a la secadora. Ella es lleva, es dutxa i esmorza. Es prepara el dinar que s'endurà en un tàper. Em vesteixo per sortir: samarreta, polar, jaqueta, calçotets, mitjons i sabates. Preparo la motxilla amb la tovallola i les bosses. Agafo la corretja enmig del neguit de la gossa.
08:18 Surto de casa. Ella ha marxat cinc minuts a bans. El dia és prou clar. El sol lluïrà. M'he fet molts propòsits per avui. Enfilo els carrers direcció a mar. Pas decidit, cal accelerar el ritme per entrar en calor. En un racó de la plaça he recollit les caques de la gossa. En arribar a la platja m'envaeix un sentiment de satisfacció.
08:35 La mar està un xic moguda, ja fa dies que ha perdut aquella plàcida calma de l'estiu. M'hi banyo. Tot sol. Em vigila a mitja distància, a pet d'ones, una enjogassada gossa que reviu amb aquest contacte amb la natura. L'aigua comença a donar sensació de frescor. L'aire però en dona més. Tot i així corro a pet d'ones amb una gran sensació indescriptible. Hi ha qui n'hauria dit plaer, d'altres llibertat. Després d'uns quants exercicis decideixo cobrir el meu cos abans no em refredi.
09:10 És l'hora d'esmorzar. La terrassa és buida. m'hi assec i prenc el meu cafè amb llet m'entre fullejo la premsa del dia. Al cap però hi tinc present el blog tot just encetat.
09:30 Enfilo el camí cap a casa tot aturant-me en el joc fotogràfic que em desperta el passeig.
10:05 Arribo a casa. Hi ha compromís paternal no anotat. Cal còrrer. Dutxa. Estendre roba. Buidar bossa. Vestir-se. Nova rentadora. Sortir de casa i cap al parquing. Cotxe i cap al club.
10.45 Enfilem carretera cap a Cardedeu. De nou un cafè. Fer-la petar amb els pares. Partit i victòria. Espera i retorn cap a casa. El matí s'ha esvaït.
14:30 De nou a casa. Cal fer dinar. Pocs recursos. Cal mirar-ho tot: rebost, nevera i congelador. Ens en sortirem. Amanida mixta, llenties estofades i carn a la planxa.
15.45 Sofâ i documental esportiu. Son. Els ulls es tanquen. Deu minuts encara no. Cal rentar plats, estendre la roba. Tot seguit, au va. Ella truca per saber com va.
17.00 Cap al cotxe. Cal tornar a viatjar, aquest cop cap a Girona, prèvia concentració davant el club.
17.24 Enfilem l'autopista. Cal seguir la caravana. No has de recordar cap adreça, tan sols cal no perdre d'ull el del davant.
18.45 Arribada i nova petada. Aquest cop pocs pares. Quatre, només. Ja són grans, els nois.
19.30 Inici d'un partit per oblidar. Trenta-set punt per sota. Hi ha molta feina a fer.
21.10 Cal tornar cap a casa.
22.30 Tanco el cotxe al parquing i cap a sopar. Els altres ja han sopat. Hi ha esgotament a cas. Enfilen cap a dormir. Ella, cansada, tot el dia a fora treballant, res a dir. Sopo. Un mica de tv, revisar correu, remirar blog i pensar que el dia ha anat massa ràpid potser.... Endormiscat al sofà cal pensar en anar al llit:
s'ha fet tard i demà serà un altre dia. Potser no he acomplert els propòsits de l'inici però no sempre estan al nostre abast. Em quedo amb les petites coses que sí que n'he tret.

Un "Petit Príncep" remirat fa un quart de segle


Un exercici de retoc fotogràfic. L'element de gènesi utilitzat és el peu d'una palmera.


dissabte, 3 de novembre del 2007

Reinterpretació de "Grafitis"


La mirada plàstica forma part de la meva tossuda manera de ser.
Quan observo el meu entorn sovint m'hi recreo rellegint-ne les aparances.
Aquesta composició està extreta d'un grafit que hi ha en els murs que envolten el perímetre on s'està construïnt el Tecnocampus.
L'observació minuciosa ens permet la revisió de tot allò que donàvem per après. Es tracta de reinventar el món cada dia a dia a partir de la nostra particular mirada.

La mirada després del bany


Primera Galeria Plàstica


dijous, 1 de novembre del 2007

Laia emboirada


He recuperat aquesta curiosa imatge presa el matí del 21 d'abril d'enguany.

Una curiosa percepció temptant la metàfora.

Entre aquests dos detalls hi ha moltes semblances. Arquitectura religiosa versus arquitectura humana. Pedra a pedra, persona a persona. Aquí es retroben mots com Castell i Catedral. Amunt Capgrossos!!!

Un molt bon record d'una tasca gegantina.


Encetant l'any dos mil vaig trobar-me immers entre gegants. No va ser cap cosa premeditada ni desitjada. Va ser una tasca delegada des de l'Associació de Veïns de Peramàs i Esmandies, on feia menys d'un any que hi participava. Així, poc a poc, vaig anar movent-me entre gegants i col·laborant de ben aprop en la consolidació del fet geganter mataroní tal i com el coneixem avui en dia´amb més de cinquanta figures. Ara ja fa més d'un any que vaig abandonar-hi les meves tasques de representativitat. Avui des de la tranquil·litat que em dona el distanciament puc donar les gràcies a tots els que vàren fer-me costat i als que compartírem aquelles responsabilitats. Moltes gràcies, Coordinadora!

Reinterpretant Laia l'Arquera

Tot passejant contemplo tot allò que m'envolta, o potser tan sols allò que em tempta la meva vessant plàstica.
En aquest petit exercici hi intervé sovint l'escultura de Laia l'Arquera de Rovira-Brull situada a la Porta Laietana de Mataró.
A voltes però la realitat també la menysté i la condemna a ser la Porta del darrera, si ens atenem a la realitat nocturna que s'hi viu.


Un record sonor d'un inici particular ...



Sovint contemplo l'horitzó ...
Amparat en l'albada recordo velles músiques ...
... sintonia d'un passat.

En aquest petit racó no hi podia faltar aquest record entranyable.