divendres, 13 de febrer del 2009

Encara, n'hi ha qui me'n parla!


Vaig caçar aquesta imatge d'internet. L'he escollida perque sé que jo era ben aprop quan es va fer. En aquest moment jo era a tocar de l'Scarlett. Me n'enrecordo prou bé. També recordo aquells segons que vam creuar els ulls i ens vam mirar. Segurament ella sols buscava un punt on aturar i atemperar els seus nervis. Jo vaig jugar per fer passar l'avorriment de l'espera durant el rodatge. Però vaig témer que el meu joc no fos entès com un atreviment i vaig tallar aquella mirada. Si abans vas semblar-me una noieta creguda per la fama. Ara puc dir-te que després d'aquell breu encontre també vas redimir-te humanament. Figures entre les estrelles del celuloide però el vostre lloc no és pas el firmament ... de ben segur que per això hi ha aquell passeig de les estrelles on qualsevol pot trepitjar els vostres noms!
Gràcies per la teva mirada.