El 31 de març de l'any passat l'Ajuntament de mataró inaugurava un nou Parc (?) a la façana marítima. Curiosament tal esdeveniment es produïa poc abans del tret de sortida de la campanya electoral. I tant precipitadament fou la inauguració que no van poder ni espererar que el verd arrenqués. Aquella festeta (quatre duros de no res de protocol) va quedar deslluïda per la ira dels deus: ventada, trons i pluja.
L'endemà de les eleccions, no podia ser d'altra manera, el nou Parc ja patia les primeres intervencions per fer-hi uns arranjaments de no res. (Cosa que no vol dir pas que fossin petites les obres, eh?). Se'n van oblidar o ho van deixar per més endavant davant la premura que marquen les campanyes electorals? No hi va haver mala gestió? No clar, per tant poca cosa ... ai làs, quanta gent malpensada hi ha pel món.
Però vet aquí que tot no s'acabà així. No ha passat ni un any que el Parc ha tornat a patir una intervenció també de no res: una ampla zona s'ha foradat per a passar-hi canonades. S'ha malmès l'ajardinament i els elements decoratius d'obra. Però tant se val, el parc va estar llest just abans d'arrencar la campanya electoral, i això era el que comptava.
Tristament aquesta mena d'actuacions les hem acabat assumint tots plegats com a "normals" i no crec pas que ho siguin. Eren o no públics els diners del Parc?
El més lamentable de tot plegat és que darrera d'aquesta actuació hi ha un cap pensant, algú a qui se l'hi ha acudit accelerar una urbanització d'un Parc per poder-ne fer una inauguració abans d'unes eleccions. Podrem mai saber el nom d'aques geni?.
Un Palau Gaudinià en el cor de Lleó. Tot i sentint-me foraster, i estranger, vaig poder copsar un cert aire respectuós amb el foraster. Els lleonesos són gent normal, una mica durs en les formes i tossuts en les conviccions cotidianes, però també saben consentir que algú parli català sense ganes d'ofendre'ls. Una cosa em va quedar ben clara: l'estrès el tenen gairebé foragitat. I les seves nits en el barri 'húmedo' són un gran què!. 'Tapejar' és un art que potser estaria bé d'importar si sabéssim valorar la grandesa del temps esmerçat en bona companyia tot assaborint la vida en la seva justa dimensió.
Tot passejant per Astorga, a la recerca d'un restaurant vaig topar amb aquesta obra d'en Gaudí. El record anirà acompanyat dels cigrons amb "callos" que vaig prendre tot dinant. I la convicció que un bon àpat depèn molt de la bona companyia, de l'amabilitat de l'espai i de l'ofici del restaurador. Salut i un bon record en aquesta meva curta incursió en terrers lleoneses. Em plagué visualitzar pintades: "León Sólo" i "País Llionés". Potser no serviran de res, però em reconcilien amb una part dels habitants del sud europeu. 
Retrobar-nos any rera any és un exercici d'autoreconeixement en aquells amb qui vam compartir els millors anys de les nostres vides. Tot i haver dut vides ben diferents quan ens retrobem ens reconeixem i per uns instants ens adonem que mantenim uns vincles més enllà de les afinitats que vàrem tenir en el passat. Enguany hem tingut un record per en Tim.
Avui m'ha colpit saber del teu traspàs quan m'ho ha comunicat la Meritxell. Però abans de dir-m'ho ja intuïa que potser m'havia de donar una mala notícia.
