He recuperat aquesta imatge del febrer passat. El dia d'avui també és gris i plujós. Perdre'm en l'horitzó m'allibera una mica de la pesantor dels deures. És un bon exercici d'estirament neuronal, potser també espiritual.
Avui he sentit en Carod en l'acte d'ERC Futur. I si he de ser sincer, no m'ha agradat gens el to amb que s'ha expressat. Molt malament deuen estar les coses a Can Esquerra perquè aquest senyor parli així. Ha perdut el nord. Degota rancúnies. Escenifica retrets ja viscuts. Sembla un retorn al passat d'algú que no ha entès que potser ja li ha arribat l'hora d'assumir altres rols.
I aquesta percepció em retorna a la trobada que vàrem tenir dimecres passat. En un restaurant de l'eixample barceloní ens vàrem retrobar una trentena de independentistes per donar la nostra benvinguda a l'Àngel Colom. Un actiu de la política catalana que no es mereixia l'ostracisme a que se'l va condemnar. El temps a la fi, tard o d'hora, posa a cadascú al seu lloc.
Al sopar hi vaig assistir envaït per la curiositat. Volia saber de primera mà el perquè d'aquest retorn. Les paraules de l'Àngel eren engrescadores. Vaig trobar que encara manté un discurs prou ben articulat i ple de fermes conviccions. Tot i el meu escepticisme sobre la seva anàlisi de la realitat política del país, em va plaure sentir-lo amb ganes de plantar cara.
Pot ser un referent a tenir en compte en aquests moments de desgavell del nacionalisme català.
La seva estratègia és influir en els congressos de CDC i d'ERC amb la intenció de recompondre els ponts de diàleg que el país necessita. No es planteja cap rol més enllà d'articular puntuals respostes cíviques al declivi nacional que representa l'actual tripartit. En part manté aspectes d'aquell messianisme que l'hi assignaven els seus detractors, però que no és res més que la presa de consciència de la delicada situació del nostre país en quan a la identitat nacional. Mentre els adversaris no afluixen en el seu embat identitari expansiu nosaltres, els catalans, aparantem defugir-los-hi la mirada àdhuc l'abaixem. Cal recuperar veus pròpies de reconeguda autoritat. I l'Àngel n'és una. Estarem amatents.
2 comentaris:
¿I com pensa, en Sisales, influir en el congrés d'ERC? De fora estant, pot fer declaracions i entrevistes, i para de comptar.
Em sembla que ja hi ha intervingut ... Sis mesos enrera va rebre la visita d'en Puigxi al Marroc. Vés a saber de qui en va tenir la pensada!.
A nosaltres ens pot semblar poca cosa, però trobar-se amb totes les parts en conflicte no és pas poca cosa. Ja ho veurem.
De moment s'han restablert ponts de comunicació entre gent que va compartir moltes i moltes coses. S'han reconegut errors per ambdues parts i hi ha la convicció que s'ha d'evitar la fractura del partit.
Si les coses van per aquí, potser no serà tan poca cosa.
Els fets tendeixen a repetir-se al llarg dels temps, però sortosament els paràmetres mai són els mateixos. Sempre hi ha petits matisos que els fan ben diferents.
Publica un comentari a l'entrada