divendres, 13 de febrer del 2009
La ventada de gener i el meu carrer.
Aquesta ventada de fa quinze dies va arrencar un arbre jove i va embestir contra les branques desfullades d'altres que tenien més històries en les seves soques. Però la fi de tots ells ha estat la mateixa. Les serres mecàniques els han trinxat. En entestem a plantar arbres al bell mig de la ciutat però els abandonem a la seva dissort. Aïllats i en parterres inapropiats els exposem a una i mil situacions de risc. Ells són el petit testimoni que ens recorda la nostra pròpia fragilitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada