(Sense paraules)

Vas aparèixer per CAsualitaT fa onze anys enrera ...Vàrem acollir-te amb els meus recels i la joia de la canalla ...

Amb cadascú de nosaltres vas tenir les teves petiteses ...Els darrers dies t'estaves al jaç sabent-te vençuda, però encara vas voler sortir al balcó. Feia sol, però no vas arraulir-te com solies fer-ho, no. Vas alçar el musell al vent i semblaves captenir-te amb l'aire. Ben poca estona per retornar després al teu jaç, on t'anaves apagant sense estridències ni gemecs, resignadament. Calia prendre una determinació. No podíem deixar passar més dies. Cadascú de nosaltres va acomiadar-se de tu, privadament, a recer de les mirades dels altres. A mi em va tocar fer el cor fort i enfilar els carrers fins al veterinari. Apa, deixem-ho aquí!