Com ens arriben els llibres?
M'ho demano ara tot intentant escriure el primer apunt d'aquest 2010. Quina mandra!
Aquest post, però, també versa sobre colors com els dos darrers que he deixat muts, volgudament.
Ara, però, us explicaré com m'ha arribat a les mans aquest llibre.
Sense haver-ne rebut cap recomanació me'l vaig trobar a la pila de novetats de la llibreria el dia de Sant Jordi, anant a la recerca de l'acompliment del deure, amb l'ànim abatut de desconcert i desídia ... i vet aquí que la suggerent portada em va activar qui sap quines connexions neuronals. La qüestió és que en vaig llegir la ressenya i en vaig tenir ben bé prou per saber que era un bon llibre per regalar ... alhora vaig intuïr, encertadament, a qui l'havia de regalar.
Si la portada del llibre havia de ser el preludi d'un silenci trencat no ho podia saber. Però hi havia en aquells colors el sentit d'un missatge que vaig respondre l'endemà amb un sol mot: felicitats!.
Torno al llibre. Literatura per adolescents. Fet, decisió presa, pago, deure mig acomplert. Queda entregar-lo. Arribo a casa. Quan? Tant li fa. El dia gris i rúfol s'ha entretingut en el seu rostre. Pressenteixo vessaments que confirmaré més tard. Seran les espines de les roses? Tant és, els adults hem de fer veure a voltes que som cecs i rucs. Regalo el llibre amb un bri d'esperança. Poc després quan la tempesta amaina comença la lectura. Ara sí, poca estona després no en tinc cap mena de dubte, el resultat serà excel·lent encert.
Així doncs ja tinc una bona raó per llegir també jo literatura adolescent. M'hi poso a poc a poc. Lectura fàcil i molt amena. M'ha agradat. Fins i tot hi he trobat petites reflexions dignes de recollir. Qui sap, potser les resseguiré en un altre moment.
Ara tan sols em venen al cap referències mitològiques gregues. Ho deixo aquí trencant aquest silenci que m'havia imposat per cap d'any, i ho faig explicant coses que em passen amb aquestes capses de lletres que són els llibres, curiós oi?.
Sense haver-ne rebut cap recomanació me'l vaig trobar a la pila de novetats de la llibreria el dia de Sant Jordi, anant a la recerca de l'acompliment del deure, amb l'ànim abatut de desconcert i desídia ... i vet aquí que la suggerent portada em va activar qui sap quines connexions neuronals. La qüestió és que en vaig llegir la ressenya i en vaig tenir ben bé prou per saber que era un bon llibre per regalar ... alhora vaig intuïr, encertadament, a qui l'havia de regalar.
Si la portada del llibre havia de ser el preludi d'un silenci trencat no ho podia saber. Però hi havia en aquells colors el sentit d'un missatge que vaig respondre l'endemà amb un sol mot: felicitats!.
Torno al llibre. Literatura per adolescents. Fet, decisió presa, pago, deure mig acomplert. Queda entregar-lo. Arribo a casa. Quan? Tant li fa. El dia gris i rúfol s'ha entretingut en el seu rostre. Pressenteixo vessaments que confirmaré més tard. Seran les espines de les roses? Tant és, els adults hem de fer veure a voltes que som cecs i rucs. Regalo el llibre amb un bri d'esperança. Poc després quan la tempesta amaina comença la lectura. Ara sí, poca estona després no en tinc cap mena de dubte, el resultat serà excel·lent encert.
Així doncs ja tinc una bona raó per llegir també jo literatura adolescent. M'hi poso a poc a poc. Lectura fàcil i molt amena. M'ha agradat. Fins i tot hi he trobat petites reflexions dignes de recollir. Qui sap, potser les resseguiré en un altre moment.
Ara tan sols em venen al cap referències mitològiques gregues. Ho deixo aquí trencant aquest silenci que m'havia imposat per cap d'any, i ho faig explicant coses que em passen amb aquestes capses de lletres que són els llibres, curiós oi?.
1 comentari:
Això de comprar un llibre sense tenir-ne cap notícia prèvia m'agrada molt., Ho combino amb compres de llibres que trobo ressenyats pels blogs.
Ja et trobava a faltar!!!
Publica un comentari a l'entrada