Tot anant a comprar ...

El rètol ja ho diu tot per si mateix...
Bé podria voler dir "Pollastre sense netejar", però no.
El pollastre era ben net i tot ell sencer!!!

Concentració contra el genocidi palestí a Gaza

Vam començar l'any amb una concentració davant

l'Ajuntament de Mataró. Gairebé mig miler de persones

van assistir-hi. Convocada a corre-cuita el dia abans

podem parlar d'un gran èxit de la solidaritat local. Tot

i així cal lamentar l'absència de moltíssima gent distreta

per les grans preocupacions de les festes nadalenques.

No hi fa res. Hi tornarem demà dijous esperant que els

polítics locals facin la seva aportació. A data d'avui tot

fa preveure que no seran gaire agosarats en les seves

manifestacions.

Adjunto una imatge publicada pel Capgros digital de la

concentració del passat dia 1.

CONCERT D'IVETTE NADAL

CONFIRMAT!!!!!!!!!!

L'altra cara del barri

Fins avui no havia postejat cap imatge de Burriac. Injustament l'oblidava. Del barri estant sempre se m'ha fet present en la bellesa de les seves postes de sol, especialment a finals d'estiu, quan els cels rogencs se'ns fan més evidents. Aquesta foto data de primers de setembre.

Quan ens ho mirem des d'un altre punt

Vista del Barri de Peramàs

La realitat que crèiem conèixer ens guarda petites o grans sorpreses. Contemplar l'espai on has estat submergit durant anys des d'una alçada considerable et convida a relativitzar les coses. Altalaiar el barri és prendre consciència de la pròpia transformació i de tot allò que hem acabat perdent, o guanyant. De totes maneres l'allunyament, encara que només sigui visual, ens recorda preferentment les pèrdues. L'infant que vam deixar, l'adolescent que no vam entendre i tot aquell món que encara avui se'ns desborda quan ens trontollen els ressorts del present.

Del que ens arriben a dir les cançons ...

http://www.lastfm.es/music/Ivette+Nadal/_/L

L'ARISTÒCRATA

Aquesta nit he tingut un malson,
M'he despertat cridant en Lluís,
El germà gran,
El preferit.

He tingut por de la foscor,
Que volen
Aquests senyors?

Voleiaven pel cel,
Llibres i quaderns...

Mare
En Lluís és mort,
Mare
En Lluís és mort,
I no m'espanta res,
No morireu mai més..

Aquesta nit he tingut un malson,
M'he despertat cridant en Lluís,
El germà gran,
El preferit.

He obert tots els porticons,
I a fora l'herba
Es penjava el dolor.
En Lluís és mort,
Mare
En Lluís és mort,

I no m'espanta res,
No morireu mai més..


Lletra i música: Ivette Nadal


I si us ha agradat ...
http://www.ivettenadal.com/

De la xocolata del lloro i altres bestieses

Ahir vaig assitir, tard com no pot ser d'altra manera (ho comentaré en una altra ocasió), a l'Audiència Pública que va tenir lloc al Centre Cívic del Pla d'en Boet en la qual sota un embolcall de "participació" es presentava el PAM 2009 de l'Ajuntament de Mataró. Em saltaré l'apartat dels detalls de la llista de prioritats i aniré a una qüestió que sovint he sentit en boca de moltes persones.
El pressupost municipal es presentà com a un esforç important en aquest moments de crisi i es posà un cert accent en la congelació salarial dels regidors i alts càrrecs de confiança. Fins i tot hi va haver qui ho va remarcar com a un gest important i molt significatiu, gairebé titllant el gest d'austeritat com a una proesa digna de reconeixement públic. I aquí és on rau el quit de la qüestió: Què em separa d'aquella intervenció que es felicitava d'aquesta mesura?
Per què m'ofen aquesta mena d'intervencions i els intercanvis d'opinions personals al respecte que vaig tenir a la sortida? Per què?
Segurament la resposta rau en el valor que hom li doni a les coses i de les divergents escales de valors que tenim tots plegats, especialment quan ens referim a allò que és públic i a tot allò que pertany a l'àmbit privat. Segurament. Però quan et verbalitzen indirectament la mercantilització del fet polític i alhora en deslliguen l'acció política del mercat entenc, i ho percebo d'aquesta manera, que qui així raona està fent trampa. És com aquell jugador de póquer que reparteix les cartes a consciència. Ell les ha marcat i així marca el ritme del joc. No li calen farols. Arriscarà a cada jugada sabent-se guanyador. O com a mínim no hi perdrà mai. És aquesta la "grandesa" del "professional"?
(Bé. Ho deixo aquí .... No sé pas si m'he explicat, en tot cas ja hi tornaré si m'és possible. De moment en aquest post, hi anoto allò que caldria expandir i que de moment tan sols embasto.)