dimecres, 29 d’abril del 2009

SOLITUD


La soledat és l'impuls vital per excel·lència. Abastar-la amb plenitud ens aboca a la llibertat. Negar-la ens anorrea.

SENTIR



L'etimologia dels mots ens apropa amb major certesa al significat de les paraules. En aquest cas l'origen de sentir ens remet a 'percebre amb els sentits; adonar-se; pensar'. Actualment el seu significat no difereix tant però la voluntat d'acotar conceptes en dilueix el seu encant. Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. / Experimentar una impressió de dolor o de plaer espiritual. / Tenir consciència del propi estat.
Parar esment en aquest mot no és ara un acte gratuït. Té molt a veure en el trasfons del bloc. En les motivacions, i porta a avaluar-ne les seves conseqüències. Sé que tot plegat pot comportar incomoditat. Sóc prou conscient dels envats que m'assetjen. Però també tinc la certesa que en tot cas tot és tan sols fruit de la meva desmesurada imaginació. Saber del risc i negar-se a reduïr-ho tot als clixés imposats. Tancar els ulls i sentir. Sí. Pot semblar ridícul però m'hi aboco amb la voluntat d'avaluar les meves pròpies capacitats. D'avaluar i gestionar els meus propis sentiments. No negar la basarda d'un risc inassumible. Racionalitzar expectatives. Esbandir-les. Tan sols sentir. No pas assolir res. En aquesta decisió hi cap la fugida. No em fa res atemptar el meu subconscient. Una lluita desigual entre els diferents estats del pensament. I a la fi aquest joc de lluites és plaent. Has estat guspira. No hi ha lloc per culpables ni recances. Si les meves paraules inquieten em remeto als fets. He defugit l'ofensa. No m'ho hauria perdonat. A la inversa hi campa el dubte i la probable decepció. Prevenir em desconcerta. La negació sol amagar veritats anònimes. Hi tenim tot el dret. Em remeto al SENTIR, sense por ni recança. No enganyar-nos és el millor regal que ens podem fer. No vull racionalitzar més els meus sentiments perque sóc conscient que s'esmicolarien en l'aire en el mateix moment que els verbalitzés. Ja he fet prou posant-los per escrit. Encriptats, això sí. Ara toca abandonar-los al buit. I desitjo que això no els aboqui al no res. I si fos aixi, no hi haurà plany.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Els plaers eterns





Quan em parlen d'aprofitar el temps, quin contrasentit (el temps és per gaudir-lo), sempre em vé al cap el gran plaer i la recàrrega energètica que m'envaeix a trenc d'alba arran de mar. En el silenci de l'esclat de llum s'hi arrauleig, amatent, fins i tot, l'onatge, ... quan surti el sol potser s'esbalotarà, però no pas abans, hi ha plaers que cal respectar!