dilluns, 10 de desembre de 2007

CURIOSA GLOBALITZACIÓ

Una afectació vírica afecta una de les meves filles. Acudim al CAP. El pediatra titular està de baixa. La sala d'espera no està pas plena. Són les 12 del migdia. Poc més de 10 minuts en sortir una visita de la consulta se sent de lluny que una veu crida a ma filla. El metge, sol, sense aixecar-se de la taula, creu que la millor manera de prosseguir les consultes és convidant als pacients aixecant la veu. Entrem. La visita em sobta. De la placidesa de l'espera passem a una visita llampec. Sense cortesies. Correcte, potser sí però no pas desitjable. Curiosament en un moment donat, davant la meva perplexitat per la velocitat de la visita, el metge, amb accent sud americà em demana si l'entenc. Coi, tota l'estona l'hi he estat parlant en català i ell m'ha respost en castellà. Més tard entenc la situació: Des de la seva percepció global interpreta la meva perplexitat com a dificultat idiomàtica. Em pregunto si la seva percepció és la d'atendre un "indígena", m'ho pregunto per que potser ningú l'hi ha explicat que en aquest país sempre són els no catalanoparlants qui a vegades tenen dificultats de comprensió en una conversa bilingüe. Una nova "riquesa" d'aquesta particular globalització que ens pertoca viure. Més enllà de la incidència lingüística la situació continua: El metge em demana tot acabant la visita que cridi a la infermera de la sala del costat. No se sent ni amb l'obligació d'excusar-se i demanar-ho cortesament amb un simple "si us plau" o "pot fer-me el favor". A la fi interpreto que aquesta manera de fer deu ser un nou llast cultural. Segurament no té res a veure amb el seu origen. Potser és la nova modalitat conceptual de metge com a simple "mecànic". S'està pendent l'esperit de servei i la capacitat d"escoltar" que haurien de tenir els metges?. No hi fa res. Constato que potser ara sí que ja sóc gran ... Què hi farem, el món avança i canvien les formes...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Enhorabona pel blog, Cosme. Fa goig. En Bernat Joan escrivia l'altre dia a l'Avui que atendre els pacients en la seva llengua contribueix a la seva curació. Si això fos així -que no ho sé-, la majoria de catalans hauríem d'estar a frec del rigor mortis.