Ahir dissabte un matí fresc i uns bons plantejaments anímics donaven ales a unes expectatives que es veurien deturades per un avís. A pet d'ones patia una estrebada de bessons que m'havia de canviar qualsevol previsió del dissabte.
Adolorit intento vestir-me i aprofito el cafè amb llet habitual com a descans. Però, tant se val. El dolor persisteix i el muscle segueix tibant. Poc a poc enfilo el camí cap a casa sabent que em caldrà el triple de temps del que acostumo.
Quan arribo a casa em toca fer triscar la canalla: cal endreçar algunes coses, hauríem de fer una mica de neteja... tot per que avui ens duen la rentadora nova. Hem passat una setmana sense rentar i la roba s'acumula. A vegades no ens adonem de la nostra dependència envers certs electrodomèstics.
A partir d'aquí res més. Decideixo anar al dispensari per que em revisi el camal. Doctora atent, amable i potser, fins i tot, per què no, encantadora. De totes maneres ja estic ocupat ... amb el meu bessó. M'envia a urgències.
Dues hores d'espera. Visita. Sense complicacions. Tan sols cal reposar. Paciència.
Bé, res més.
(Aquesta anècdota em serveix per anar prenent posició redactora en aquest espai que encara no he definit com vull que sigui).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada