dijous, 11 de setembre de 2008

Reinterpretació dels simbols

Una altra de les paraules que calia definir gràficament era LLIBERTAT.
Vaig seguir el recurs fàcil que m'oferia el gran Perich.

La ridiculització d'un dels simbols americans (Estats Units). La unidireccionalitat de la llibertat condicionada i dirigida sota la llei d'una única bandera.

I tot remirant aquest vell acudit se'm fa present aquella proposició que mai he acabat d'entendre:

Per què mai ningú, a casa nostra, ha gosat titllar els nordamericans de nacionalistes i en canvi quan els catalans fem expressió dels nostres senyals identitaris som objecte d'escarni, fins i tot dels propis conciutadants?

Els països "normals" poden fer manifestació pública dels seus simbols sense caure en el ridícul ni en la carrincloneria. Nosaltres en canvi patim aquesta autoflagel·lació simbòlica. Estem en una situació de confrontació identitària permanent i partim d'una posició de inferioritat. Estem acomplexats, ens manca autoestima i tenim uns representants polítics que són el reflex del que som i així es comporten: Van a pidolar a Madrid allò que és nostre.

Fins quan ens perpetuarem en aquesta anorreació col·lectiva?