MATINAL DE CINEMA (de retruc: cuetades)

Més d'un any esperant l'estrena de la darrera pel·licula del Woody i ves per on quan arriba el dia se'm fa molt costós anar-hi. El delit per veure que carai n'havia sortit de tot aquell xou mediàtic que va suposar la gravació s'ha esvaït el mateix dia de l'estrena. Deixo passar els primers dies i finalment opto per la sessió matinal del diumenge. A la sala número 4 hi ha tot just una desena de persones. M'assec a la fila que em pertoca, però curiosament de les quatre entrades que portem dues ja estan ocupades. No hi fa res. Seiem on ens plau. La sessió comença amb una llarga seqüència de trailers de les properes novetats i d'alguns anuncis. Quan comença la pel·licula poc a poc te n'adones de la lleugeresa de l'obra. No hi fa res. Em deixo transportar per la curiositat de veure'm, què hi farem. Però ja que hi som val la pena analitzar-la una mica. Guió poc acurat i molt superficial. Un simple entreteniment. Però ai làs, correcte. Quantes americanades no ens hem empassat amb guions insuportables. En conjunt es tracta d'un simple entreteniment sense més pretensions que publicitar la ciutat de Barcelona, i permetre la reconciliació o retrobament d'un director nordamericà amb els seus conciutadants. Sí. Perque si alguna cosa té de trascendent és aquesta amagada intenció de complaure un determinat públic que sovint l'hi ha girat l'esquena a un dels seus millors directors. Perque tot i la simplicitat del film cal destacar-ne la qualitat d'execució. Fotogràficament molt bona. Seqüencialment crec que també correcte per a un neòfit com jo. Tan sols comentar que les escenes en les que hi participo corresponen al segon dia de rodatge i en canvi no aprareixen fins al darrer tram de la pel·licula. Coses de l'ofici, m'imagino. Més enllà però em queda el rebombori de la meva presència quan un periodista local se'n fa ressò en un article en el web del seu mitjà. Ves per on, tans sols em resta el consol que no he estat jo qui l'ha anat a buscar. Si hagués passejat pels blocs de la ciutat què en fa de temps que ho sabria. Jo ja vaig avisar. Amics i coneguts, no m'he de justificar. De totes maneres aquesta anècdota encara ha de donar més sarau. Vinga a jugar, doncs.