La meva bici

Ara que tinc els grans viatges ajornats «sine annus» he retornat a la btt per abellir-me les vacances. Un esport que curiosament vaig descobrir ja fa més de vint anys de la mà d'amics muntanyencs. Encara conservo aquella primera bici, marca peugeot, que va resistir tarteres i una pila de camins. Em fa cosa llençar-la, doncs encara roda, amb les seves limitacions, clar, però em va donar tantes bones sensacions!. Ara fa un any vaig adquirir aquesta modesta eina, però fins ara m'ha respost molt bé. Té la sort de no haver de passar pels tràngols de la seva predecessora doncs em troba més mancat de forces. De totes maneres ho intentaré de nou. De moment ja fa dies que ens prenem mides voltant el front marítim. Quan em senti fort afrontaré la serralada com feia en els meus bon temps. De debó, si us abelleix l'exercici i la natura no podeu deixar de provar aquesta modalitat esportiva. Això sí feu-ho gradualment, no fos cas que un atac de cruiximent us fes repensar la vocació. Us ho dic per pròpia experiència. Fa una setmana vaig estat totalment cruixit com mai, coses de l'edat. Però sóc tossut i no m'he aturat pas. Ans el contrari em tormento dia rera dia. Gairebé ara que vaig per terrenys plans ja només uso el plat gran.

Can Cabanyes (Argentona)

Per arrodonir la celebració familiar vam acabar visitant aquesta masia d'interès familiar. Els avis materns hi feien de masovers abans de la seva venda i canvi de propietaris el 1925. D'això ja en fa molts anys. Però els records de la meva familia sempre han estat lligats en certa manera a aquesta casa. Actualment la masia ha estat ben conservada i se li ha afegit tot un conjunt d'elements de nova construcció molt ben pensats, mantenen l'encant propi d'una masia d'aquesta bella planta i responen completament a les necessitats dels nous usos: casaments d'alta volada.
Cal dir que en principi no és visitable si és que no teniu interès de contractar els seus serveis. Però vés per on vam aconseguir visitar-la ben guiats per un molt amable responsable de manteniment, el que correspondria a la figura de masover en l'antigor.

Qui hi vulgui celebrar un banquet només cal que tingui present que tan sols hi ha cabuda per poc més d'un miler de convidats, això sí tots podran seure adientment i no caldrà patir per les inclemències del mal temps. No és pas poca cosa. No vam demanar si per drets històrics ens podrien fer un descompte!

Castell de Santa Florentina (Canet de Mar)

Una visita molt recomanable. Una bella mostra de les recreacions del modernisme. La d'aquesta masia és obra de Domènech i Montaner donat els vincles familiars que hi tenia.
Si us bé de gust heu de saber que és una finca privada i sovint hi és habitada. També s'hi fan convits diversos i a l'agost s'hi celebra un Festival de Música. Les visites però han de ser concertades.
Ben a prop tenim joies que desconeixem, qui sap si per mandra, no les hem visitat mai.
Aquesta visita l'he feta amb motiu d'una celebració familiar i de bon cor us dic que va ser un encert.

De la sequera, els hàbits domèstics, la política i ...

Ara que la sequera sembla haver caigut en l'oblit retorno al punt on vaig quedar:

La meva darrera dada de consum domèstic, datada del mes de juny, ha ascendit a l'astronòmica xifra de 165 litres/dia, la qual cosa es tradueix en 35 litres per persona i dia.

El consum a l'àrea metropolitana es situava sobre el 182 litres i el govern català en fixa el consum mitjà en 272 litres.

Quina barra! En el meu consum més exagerat tan sols he arribat a 77 litres per persona i dia.

Qui es beu la meva aigua?

Calia que respongués a la crida pública d'estalvi quan, segons les seves dades, jo ja n'estava fent un consum ajustat? Per quins set sous no se'ns reconeix (a tots aquells que estem per sosta la mitjana) la nostra conducta energètica?

Per quins set sous m'he hagut d'embrancar en aquesta tasca d'estalvi?

Consciència cívica?

No, senzillament, no.

Me n'adono que sóc un friqui social per no malbaratar recursos energètics!

Em nego a revisar els consum de gas i electricitat no fos cas que prengués consciència de les meves aptituds asocials. Encara no entenc com les companyies no m'han denunciat pel meu baix consum. Ja ho entenc, els ajudo a rebaixar la mitjana i a sobre percentualment els hi pago els serveis a preu d'or!

No és això companys, no!

Les polítiques de gestió dels recursos són molt alegres, massa, malbaratem recursos hídrics (queda plenament constatat en aquest petit estudi de camp domèstic), fonem recursos econòmics públics en estudis superflus, en càrrecs innecesaris (no remeneu en l'Ajuntament de Mataró, si us plau), en obres mal projectades i deficientment supervisades, ... i m'aturo perque miro al meu voltant i veig com de malament es fa tot plegat.

Com de mísers som tots plegats. Hi ha qui amb la feina ben assegurada i amb una renda superior de la mitjana encara gosa queixar-se de la crisi i de la seva situació econòmica. Però, ai làs, no deixarà de fer vacances, a la platja, a l'hotel, la casa rural o l'apartament.

Però retorno a la cosa pública que m'ha esvalotat el post: Així doncs en aquest temps de «crisi» quina credibilitat es mereixen els nostres gestors?

Poca, cap o nul·la us ho deixo al vostre gust.

PD: Serà la calor d'aquest agost o l'absència d'aire condicionat el que m'ha provocat aquesta escalfada?

«La nau dels bojos» (Conte núm.3)

Tan sols un tast per agraïr el nou treball de l'Albert Sánchez Piñol, tot ell ple de "perles" com aquesta:

"... Malalts que semblen perduts per laberints d'una demència minoica, sorprenentment, intueixen l'amenaça i no s'embarquen. En canvi, individus d'aparença normal són víctima d'entusiasmes místics. Il·lusos, perquè fins i tot les rates oloren l'amenaça i fugen en bandades, ..."

COMENTARI:
El més dur ha estat comprovar l'adicció que genera. Tenint-lo entre les mans m'he aturat en una terrassa, n'he començat la lectura, a casa l'he acabat gairebé picant de mans amb un darrer conte genial «Només digues si encara m'estimes».
Conclusió: 14 euros molt ben gastats. coi!

Un buit per refer novament el retrobament

Després de la tempesta ve la calma. Reformulo el blog. Tot mig aprofitant les vacances. Poc a poc l'aniré refent, canvio colors, i qui sap, si no perdo el tremp i m'omplen les ganes, n'obriré d'altres menys caòtics que no pas aquest.

LES FESTES DEL BARRI

Són molts dies de silenci tot elaborant i coordinant unes festes pel barri. He deixat una mica oblidat aquest bloc com tantes altres coses. S'acosta la calor i ja trobarem´temps per fer-nos molt més visibles. Apa. Qui vulgui saber-ne més de les festes que s'espavili i busqui arreu informació sobre els concerts, correfoc, cercavila de gegants, teatre infantil, espectacles, festival, ballada, cinema, marxa peru, arrossada, exposicions dels tallers, ... moltes coses per quatre dies.

Apa si us quedeu a casa que no sia per mandra!!!

CONSULTEU PROGRAMACIO clicant a l'enllaç de l'Associació de Veïns

o feu-ho directament aquí www.aikido.cat/Esmandies

Hi ha una secció FESTES DEL BARRI hi trobareu tota la informació.