Ara que tinc els grans viatges ajornats «sine annus» he retornat a la btt per abellir-me les vacances. Un esport que curiosament vaig descobrir ja fa més de vint anys de la mà d'amics muntanyencs. Encara conservo aquella primera bici, marca peugeot, que va resistir tarteres i una pila de camins. Em fa cosa llençar-la, doncs encara roda, amb les seves limitacions, clar, però em va donar tantes bones sensacions!. Ara fa un any vaig adquirir aquesta modesta eina, però fins ara m'ha respost molt bé. Té la sort de no haver de passar pels tràngols de la seva predecessora doncs em troba més mancat de forces. De totes maneres ho intentaré de nou. De moment ja fa dies que ens prenem mides voltant el front marítim. Quan em senti fort afrontaré la serralada com feia en els meus bon temps. De debó, si us abelleix l'exercici i la natura no podeu deixar de provar aquesta modalitat esportiva. Això sí feu-ho gradualment, no fos cas que un atac de cruiximent us fes repensar la vocació. Us ho dic per pròpia experiència. Fa una setmana vaig estat totalment cruixit com mai, coses de l'edat. Però sóc tossut i no m'he aturat pas. Ans el contrari em tormento dia rera dia. Gairebé ara que vaig per terrenys plans ja només uso el plat gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada