COSES

dilluns, 16 de març del 2009

(Sense paraules)

Vas aparèixer per CAsualitaT fa onze anys enrera ...Vàrem acollir-te amb els meus recels i la joia de la canalla ...

Amb cadascú de nosaltres vas tenir les teves petiteses ...Els darrers dies t'estaves al jaç sabent-te vençuda, però encara vas voler sortir al balcó. Feia sol, però no vas arraulir-te com solies fer-ho, no. Vas alçar el musell al vent i semblaves captenir-te amb l'aire. Ben poca estona per retornar després al teu jaç, on t'anaves apagant sense estridències ni gemecs, resignadament. Calia prendre una determinació. No podíem deixar passar més dies. Cadascú de nosaltres va acomiadar-se de tu, privadament, a recer de les mirades dels altres. A mi em va tocar fer el cor fort i enfilar els carrers fins al veterinari. Apa, deixem-ho aquí!

divendres, 13 de febrer del 2009

Encara, n'hi ha qui me'n parla!

Vaig caçar aquesta imatge d'internet. L'he escollida perque sé que jo era ben aprop quan es va fer. En aquest moment jo era a tocar de l'Scarlett. Me n'enrecordo prou bé. També recordo aquells segons que vam creuar els ulls i ens vam mirar. Segurament ella sols buscava un punt on aturar i atemperar els seus nervis. Jo vaig jugar per fer passar l'avorriment de l'espera durant el rodatge. Però vaig témer que el meu joc no fos entès com un atreviment i vaig tallar aquella mirada. Si abans vas semblar-me una noieta creguda per la fama. Ara puc dir-te que després d'aquell breu encontre també vas redimir-te humanament. Figures entre les estrelles del celuloide però el vostre lloc no és pas el firmament ... de ben segur que per això hi ha aquell passeig de les estrelles on qualsevol pot trepitjar els vostres noms!
Gràcies per la teva mirada.

Quan tot treballant hi ha espai per a la creativitat...

Aquesta prestatgeria mòbil és d'aquelles petites obres que t'omplen de satisfacció. Elaborar el projecte, atenent una necessitat. Avaluar els pros i contres de cada element. Mesurar cada peça i avaluar el rendiment global del conjunt. Tot un procés de creació i construcció que acaba quan el client et manifesta la seva satisfacció ignorant que més enllà de la simple transacció econòmica hi ha hagut un procés creatiu molt més important.
Sovint el valor de la feina no es mesura pel rendiment econòmic.

La ventada de gener i el meu carrer.

Aquesta ventada de fa quinze dies va arrencar un arbre jove i va embestir contra les branques desfullades d'altres que tenien més històries en les seves soques. Però la fi de tots ells ha estat la mateixa. Les serres mecàniques els han trinxat. En entestem a plantar arbres al bell mig de la ciutat però els abandonem a la seva dissort. Aïllats i en parterres inapropiats els exposem a una i mil situacions de risc. Ells són el petit testimoni que ens recorda la nostra pròpia fragilitat.