Deturar els pensaments. No atendre el reclam dels fonaments. Callar. Perdre's fixant la vista en un punt indeterminat. Abstracció per cuirassa. Res sembla aturar la tempesta somorta quan s'abat irremeiablement en aquest present. Per què doncs temptar més la sort?. La racionalitat aposta pel recer. Ressonen però les paraules d'aquell retret: Mira'm!
M'aturo en aquest detall i en la naturalesa de l'observació, ho faig ara perque no vaig fer-ho en aquell precís instant. Dubto. Inducció o traïció?. No hi havia cap propòsit inconfesable, cap intenció premeditada ni cap mena d'estratègia amb finalitat oculta. No. S’entrellucava, tal vegada, la possibilitat de mostrar el neguit somort que es debatia en el fons. Entre la consciència plena i la incontrolable.
M'aturo en aquest detall i en la naturalesa de l'observació, ho faig ara perque no vaig fer-ho en aquell precís instant. Dubto. Inducció o traïció?. No hi havia cap propòsit inconfesable, cap intenció premeditada ni cap mena d'estratègia amb finalitat oculta. No. S’entrellucava, tal vegada, la possibilitat de mostrar el neguit somort que es debatia en el fons. Entre la consciència plena i la incontrolable.
Però, més enllà, el to d'un cert enuig disfressat de recriminació. Exigència despullada d'amabilitat i de comprensió. Fruit colpidor d’un menyspreu molt intens. Ferida?
Hauria de foragitar la intuïció i l’aproximació a la realitat! Obro de bat a bat els finestrals de l’ànima perque el vent aixequi tots els puntals de la consciència. És l'hora del vol.
Hauria de foragitar la intuïció i l’aproximació a la realitat! Obro de bat a bat els finestrals de l’ànima perque el vent aixequi tots els puntals de la consciència. És l'hora del vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada