dimecres, 1 de juliol de 2009

Contrapunt


Tinc el record ben viu. Un ahir d'ombres que vagareja entre les certeses de l'adultesa. Les pautes, els ritmes de cadascú estan plegats de silencis i renúncies. Avui m'entretinc a contemplar aquest esclat de vida que intento amarar. Són petites incisions que faig en el meu temps per alleugerir la pesantor i la càrrega vital. Veure'ls com lluiten per sobreviure em situa en el meu punt just. Canaricultor de baixa intensitat, em complau gaudir del cant i de la bellesa. Vaig endinsar-m'hi esperonat per un bon veï, que ja fa temps va marxar per retornar a la seva Andalusia. Aleshores vaig recordar l'afició paterna pels ocells i de com gravada em va quedar aquella dèria en el meu incoscient. L'he resseguit com si fos un lligam emocional que no volia desprendre'm. Avui el refermo quan perdo una nova traça.

1 comentari:

Mireia ha dit...

lluiten per sobreviuere i... quan ho han aconseguit segur que molts cops són fins i tot més feliços que nosaltres!!!