dimecres, 8 de juliol de 2009

De nit

Tres quarts de nou del vespre. Tanco el portal de casa. Enfilo carrer enllà amb un desig que haurà d'esperar alguns minuts encara per saber si rep cap oportunitat. El vespre és prou lluminós encara, la calor molt suportable. M'hi sento bé dalt de la bici. El desig m'amanyaga. Em mima. Va recorrent poc a poc tots els racons del cos per transmetre'ls la seguretat que reclama la meva consciència. Passen els metres sota les rodes. L'aire m'acarona la suor que apareix tot i el curt recorregut que porto. Pel camí de la riera em trobo alguns ciclistes que tornen. També alguns corredors i passejadors. Trepitjant els vells rails del tranvia que encara resten visibles abans d'arribar a Argentona he pres la decisió. Provaré de fer la volta pel Pou de Glaç de Canyamars passant per la Font del Malpas i Can Bruguera. Apa som-hi! Disset quilómetres fins al Pou, sense canviar plats ni pinyons. Ja es prou fosc. El camí comença a enfilar, cal deixar el plat gros i el pinyó petit. ....

1 comentari:

Mireia ha dit...

Em reafirmo, ets el nou Espinàs!!!