He fet cas a la recomanació d'un bon amic (http://joancalsapeu.blogspot.com/2009/05/la-tregua-de-benedetti.html). L'hi estic força agraït. I dic força perque em reca un petit però. Segurament ell no en té cap culpa. Més encara, la dissort és tant sols meva, i fruit de la meva ignonímia. Vet aquí el cas:
He llegit "La tregua" de Mario Benedetti en l'edició que il·lustra aquest post. Un desencert personal i ben particular. En primer lloc perque tot el treball de presentació, contextualització, biografia i les extenses cites, m'han aixafat el plaer de la lectura. Ho dic en contra meva. Ho sé. Però m'han deixat un mal regust de boca. Què voleu que hi faci. Evidentment no vaig acabar-me tots els estudis i vaig optar per anar directament a l'obra en qüestió.
Tot i així no vaig encaixar el seguit de cites, contínues i personalment innecessàries, que em distreien i em trencaven el ritme de la lectura. Per major escarni, l'edició manellevada, en servei de prèstec de la Biblioteca Pompeu Fabra, estava totalment subratllada amb llapís. Potser algun estudiant l'havia emprat per a un treball. Se'm fa difícil d'entendre quina mena de treball podia realitzar subratllant tantes i tantes pàgines i pàgines. Me'n faig creus.
Per acabar la meva demolidora crítica, contra aquesta edició, tan sols dir que el cos de la lletra era massa menut per a la meva ja decrèpita percepció visual.
Tot i així a la fi he pogut treure'm de sobre la llosa dels inconvenients per completar una lectura que he trobat esplèndida amb alguns fragments incommensurables.
Tan sols, recomanar-vos, que si us abelleix llegir-la, escolliu una altra edició. Jo d'aquesta lectura en treuré la lliçó d'afinar millor l'elecció de les edicions de les meves properes lectures. Un bon llibre, a més de contenir una bona obra ha d'estar ben editat. I ben cuidat. Si sou dels que guixeu els llibres, feu-ho selectivament, no pas a dojo, si us plau. Sobretot si el llibre és d'ús públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada