Temps esgotat

Les vancances, com moltes altres coses en aquesta vida, representen valors diversos segons el subjecte i el moment. Hi ha qui en fa un temps de viatges per saturar-se de paisatges nous, d'un munt de postals que no retindrà i que potser demà recordarà que va veure-les a través de l'objectiu de la seva càmera digital. D'altres es lamenten de la llibertat a contrarrellotge: encara no han començat a gaudir-ne que ja compten els dies per tornar a la feina. Molts es perdran entre gandules, platges i terrasses assedegant-se a cops de gerres i atemperant la gana a cops de tapes i d'altres manduques que els hi proporcionaran aquells quilets de més que al setembre justificaran la seva renovada vocació gimnàstica. Potser s'hi aplicaran o tal vegada recorreran a la càrrega escolar dels fills per ajornar uns hàbits, dieta inclosa, que ara per ara els fi molta mandra d'afrontar.

Malparlo de les vacances d'altri perque no sé ben bé com titllar les pròpies. Un viatge particular fet de renúncies i de silencis. Un viatge contra el setge del temps prenent els elements com a companys. L'aire de bon matí per eixamplar el pit i alimentar, potencialment, l'esclat, de paraules, crits i plors. El Sol per carregar el cos que poc a poc ha anat colrant la pell per resguardar-se del fat. Les carícies absents ennegreixen l'epidermis. La salabror de les onades per amorosir la pell suada de l'esforç i relaxar els muscles tensats.Poc a poc el gust del present reconfortarà aquella buidor de la consciència de les pèrdues, pròpies o alienes. Tant se val.

Des de la foto del post, miro la vall d'un ahir que se m'escola entre els dits. Tredòs. La pluja m'amarà de dolçor i alhora del temor de la ràbia dels déus: trons i llamps m'empenyeren camí avall per no deturar-me a la Vall on vaig pouar el meu present en un temps passat. Els ulls, la mirada també, s'han alleugit amb la força de les muntanyes i qui sap si dels records que no vull esventrar. El cor ha pres el seu respir i vet-ho aquí que poca cosa més en queda d'aquest temps incert que he esgotat.