Dies enrera vam poder contemplar aquest espectacle ritualitzat en les nostres festes. En els seus inicis les meves referències festives de les Santes es reduïen tan sols en els castells de foc. Enguany no passaran a la meva memòria. Queden enrera aquells castells de foc amb els pares, els que seguiren amb els amics i els primers flirtejos i els que després vaig gaudir amb els fills en les seves diverses edats. També queda en la memòria, indatada, algun castell insípid. D'aquells que van fer-se ajustant pressupost a raó d'una d'aquelles crisis cícliques que ens van encolomant els motivats sitèmics.
Però els focs d'estiu tenen altres mnifestacions. Jo ja n'he patit diverses, enguany. Digueu-me agosarat per acostar-me a la platja abans de les vuit del matí. Però tant me fa. Jo a la meva i ells a la seva. El món és molt gran. I ells en gaudeixen sense manies. Què hi farem. No passa res.
-
Però els focs d'estiu tenen altres mnifestacions. Jo ja n'he patit diverses, enguany. Digueu-me agosarat per acostar-me a la platja abans de les vuit del matí. Però tant me fa. Jo a la meva i ells a la seva. El món és molt gran. I ells en gaudeixen sense manies. Què hi farem. No passa res.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada