Cotylorhiza tuberculata (Nom comú: Ou ferrat)

M'he passat les vacances temptant la sort... vés per on, avui l'he acabada!

Aquest matí la mar era ben plana, l'aigua ben clara, ni tan sols hi surava aquella brutícia quotidiana que dia rere dia hi feia presència en forma de bombolles sabonoses i clapes olioses efervescents de coloraines a contrallum. La megafonia mandrosa (contaminació acústica de riquesa políglota que esclata a partir de les 10 del matí en les nostres renovades platges que res tenen a veure amb aquelles que guardem en la memòria de la nostra infantesa) que ens avisa cada dia del persistent assentament «medusaire» a les nostres platges es mantenia callada en aquelles hores del matí. Tant li fa. La seva presència però m'és ben manifesta en els altaveus que utilitzo de referència per nedar els meus 200 metres.

Dies enrere visualitzava éssers solitaris oscil·lant entre les onades, de color verdós i del tamany d'un puny, res a veure amb aquelles plaga gregària que vaig veure l'any passat i que eren molt blanquinoses i petites, gairebé transparents. Poc a poc la insistent alerta de plaga de meduses, que he obviat durant gran part de les vacances, m'ha omplert de temors que el meu limitat «intrepidisme» ha volgut combatre. Avui però tot havent doblat els meus 400 metres he persistit en l'exercici. Mala pensada. Aleshores en una braçada he notat quelcom que entrava en contacte amb el meu costat esquerre (quina ironia!).

Des d'aleshores la coïssor m'acompanya i d'això ja en fa més de cinc hores. Paciència. Els científics em donen bones esperances, si és que no l'he errat en l'espècie, ves per on no ho tinc massa clar. Peró si he de fer cas en les observacions fetes dies enrere, la que més s'hi assembla és la que explica el Sr.Josep-Maria Gili (És el coordinador del Consell Assessor de Recerca en Acció, Professor d’Investigació del CSIC), Subdirector de l’ICM de Barcelona. Crador del Grup d’Ecologia del Bentos Marí. Membre de l’Associació pel Foment de la Ciència):

Cotylorhiza tuberculata (Macri, 1778) (Nom comú: Ou ferrat)
Morfologia: és molt característica la forma i el color de la ombrel·la (diàmetre: 20-35 cm) aplanada, marronosa-grogosa, amb un cert grau de verd, en funció de les algues simbionts que viuen al seu interior. Presenta una destacada protuberància pardosa-ataronjada. Té 8 braços orals coberts d'apèndixs a modus de petits tentacles amb l'extrem en forma de botó blanc o blavós. El perímetre de la ombrel·la està dividit en 16 lòbuls subdividits, a la vegada, en més de cent. Com en la resta de rizostòmids, la vora de la ombrel·la no té tentacles.
Perillositat: Baixa.
La capacitat de produir urticària és limitada, en part degut a l'escassa longitud dels seus tentacles. Però, sobretot, a la baixa densitat de cèl·lules urticants en els mateixos. Els seus efectes són molt lleus, no passant d'irritació de la pell i picor. A no ser que hi hagi una reacció de tipus al·lèrgic, no requereix atenció mèdica, a la majoria dels casos.