Aquest univers que és internet ens posa a l'abast infinitat de possibilitats. Hi ha qui escorcolla el passat d'il·lustres personatges per trobar-hi aquelles febleses de les històries personals que els permetran donar cops baixos que d'altres no gosaran aturar. Amb aquests gestos poc generosos, i molt malaltissos de poder, hauran escombrat el seu camí no tan sols de males herbes i bardisses sinó també de roses ... Deixem-ho aquí. (Qui s'en senti al·ludit ja m'entendrà, si vol, però m'afiguro que des de la seva poltrona no disposarà del temps necessari per aflorar penediments que distreurien la seva meteòrita carrera. Apa!) Però també, i aquí anava amb aquest post, hi ha sorpreses curioses com les d'aquesta foto de l'any 1974. Ens vam conèixer fa més de 25 anys i ara ja en fa gairebé tants que l'hi vaig perdre la pista ... però vet aquí que amics comuns me la van retornar a la memòria per casuals viaranys de la vida. Així doncs les casualitats de la xarxa no són res més que una projecció de les que generem les persones. Recordo Paris, sense haver-hi estat, petons!
divendres, 29 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada