Ara que la sequera sembla haver caigut en l'oblit retorno al punt on vaig quedar:
La meva darrera dada de consum domèstic, datada del mes de juny, ha ascendit a l'astronòmica xifra de 165 litres/dia, la qual cosa es tradueix en 35 litres per persona i dia.
El consum a l'àrea metropolitana es situava sobre el 182 litres i el govern català en fixa el consum mitjà en 272 litres.
Quina barra! En el meu consum més exagerat tan sols he arribat a 77 litres per persona i dia.
Qui es beu la meva aigua?
Calia que respongués a la crida pública d'estalvi quan, segons les seves dades, jo ja n'estava fent un consum ajustat? Per quins set sous no se'ns reconeix (a tots aquells que estem per sosta la mitjana) la nostra conducta energètica?
Per quins set sous m'he hagut d'embrancar en aquesta tasca d'estalvi?
Consciència cívica?
No, senzillament, no.
Me n'adono que sóc un friqui social per no malbaratar recursos energètics!
Em nego a revisar els consum de gas i electricitat no fos cas que prengués consciència de les meves aptituds asocials. Encara no entenc com les companyies no m'han denunciat pel meu baix consum. Ja ho entenc, els ajudo a rebaixar la mitjana i a sobre percentualment els hi pago els serveis a preu d'or!
No és això companys, no!
Les polítiques de gestió dels recursos són molt alegres, massa, malbaratem recursos hídrics (queda plenament constatat en aquest petit estudi de camp domèstic), fonem recursos econòmics públics en estudis superflus, en càrrecs innecesaris (no remeneu en l'Ajuntament de Mataró, si us plau), en obres mal projectades i deficientment supervisades, ... i m'aturo perque miro al meu voltant i veig com de malament es fa tot plegat.
Com de mísers som tots plegats. Hi ha qui amb la feina ben assegurada i amb una renda superior de la mitjana encara gosa queixar-se de la crisi i de la seva situació econòmica. Però, ai làs, no deixarà de fer vacances, a la platja, a l'hotel, la casa rural o l'apartament.
Però retorno a la cosa pública que m'ha esvalotat el post: Així doncs en aquest temps de «crisi» quina credibilitat es mereixen els nostres gestors?
Poca, cap o nul·la us ho deixo al vostre gust.
PD: Serà la calor d'aquest agost o l'absència d'aire condicionat el que m'ha provocat aquesta escalfada?
2 comentaris:
Em temo que el de Llavaneres deu ser el pitjor cas del món mundial. El consum d'aigua en el meu municipi és de 559 litres per habitant i dia. Val a dir que el 25% dels abonats del municipi consumeixen el 72% de l'aigua de la xarxa facturada. (Amb l'aigua que consumeix aquesta gentalla els podríem ofegar a tots de cop.)
Devien patir tant durant la sequera, pobrets!
Publica un comentari a l'entrada